5.1 Biografia:
Ramon Llull va neixer entre el 1232 i 1233, a mallorca. Era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill. es va casar el 1257 es va casar amb la jove Blanca Picany i amb ella va tenir dos fills: Domènec i Magdalena.Durant el 1263 Llull va experimenta cinc cops la visió de Crist crusificat. aquesta aperició el va portar a abandonar la seva dona i els seus fills per dedicar-se a la predicacio.
aquesta etapa va durar fins el 1275. Durant aquests anys Llull va tenir la convicció que el Senyor li demanava anar a les terres musulmanes a estendre la doctrina cristiana. Llull va apendre l'arab gracies a un captiu sarraí ke li va ensenyar la logica de Al-Gazzali.
Més endavant Llull es va retirar a una cova al Puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar al monestir de la Real, de l'orde cistercenc, on els monjos li van ensenyar llatí gramatica i filosofia, tant islàmica com catòlica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
5.2 Obra:
Com a poeta:
- Desconhort (1295)
- Cant de Ramon (1300)
Com a prosista:
- Llibre d'Evast e Blanquerna (1276-83)
- Llibre d'amic e amat (1276-83)
- Llibre de contemplació en Déu (1271-74)
Inicialment va ser escrit en àrab, tot i que només es conserven còpies en llatí i català.
- Llibre de l'ordre de cavalleria (1274-76)
Manual cavalleresc, per fortificar la moral cristiana dels cavallers.
- Llibre de doctrina pueril (1274-76)
Llibre que ensenya el simple cristianisme.
5.3.1 BREU FRAGMENT D'UNA OBRA DE LLULL
Aquest és un fragment del llibre "Llibre de Evast e Blanquerna"
En la forest per on anava Blanquerna havia un castell molt forts, lo qual era d’un cavaller, lo qual per la força del castell e cor era forts de persona e sabia molt de fet d’armes, era molt ergullós e feïa moltes d’injuries a tots aquells qui estaven entorn sa encontrada.
Un jorn s’esdevenc que·l cavaller, tot sol en son cavall, guarnit d’aquelles armes que havia acostumades a portar, féu asalt en un castell que era d’un dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora les portes del castell, ab d’altres donzelles; e pres aquella e·n lo coll de son cavall la posà, a força de la donzella e de totes les altres, e entrà-se’n ab ella en lo gran boscatge.
Gran fo lo so e l’encalç qui fo fet al cavaller per ço que li tolguessin la donzella. Dementre que lo cavaller la se’n portava, la donzella plorava e cridava molt fortment. Un escuder qui seguia lo cavaller atès lo cavaller e combaté’s ab ell; e lo cavaller nafrà e enderrocà l’escuder, e aucís-li son cavall, e tenc sa via ab la donzella envers son castell.
Segons que ventura menava Blanquerna per un lloc e per altre, per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blanquerna s’encontraren. La donzella plorava e cridava, e pregà Blanquerna que li ajudàs; mas Blanquerna considerà que son poder corporal era frèvol contra lo poder del cavaller, e per açò cogità con ajudàs a la donzella ab fortitudo, caritat, qui són forces esperituals.
Libre de Evast e Blanquerna. Edició de Salvador Galmés. Barcelona: Barcino, 1935-1954, 4 v. volum II, llibre II, capítol L, ps. 253-254.
5.3.2 SUGGERIMENT DEL FRAGMENT
La veritat que no ho he acabat d'entendre del tot, però si he entès el que diu la història, no he pogut llegir res entre línies.
Blanquerna anant pel bosc, es va trobar un castell d'un cavaller que, per les seves dimensions, el cavaller devia de ser molt cregut i orgullós. El cas és que un dia, el cavaller va sortir en busca d'una donzella que li agradava molt, preparat per lluitar per ella, quan la veu que està fora del seu castell amb unes amigues. Ell la rapta i se l'emporta cap el bosc. Un escuder que seguia el cavaller, el va encarar i van lluitar. El cavaller va vèncer l'escuder i va endinsar-se més al bosc, quan es va trobar amb Blanquerna. La donzella plorava i demanava a Blanquerna que l'ajudés, però ella tenia por del cavaller perquè tenia més força que ella, i resava per què Déu l'ajudés.
